La Bodega

Per Nadal... torna el sorteig de La Bodega!!!

2010-12-06T02:23:00.000-08:00

La Bodega torna a animar les festes amb el sorteig d’un fantàstic lot relacionat amb el món del vi! Aquest Nadal tirem la casa per la finestra i volem temptar els nostres clients i amics amb un lot que inclou una ampolla de Gessamí (Gramona, blanc del Penedès), una ampolla de Finca Malaveïna (Peralada, negre de l’Empordà) i una ampolla de cava Berdié Brut Nature. I perquè el guanyador pugui gaudir d’aquest premi com cal, el lot es completa amb un curs d’iniciació al tast de vi. Tot plegat, valorat en més de 150 euros... i pot ser teu per només un euro!

I com ho pots fer per emportar-te aquest regal a casa? És molt fàcil! Tenim un panell amb 189 caselles: tu decideixes quin número creus que sortirà en el sorteig que farem el dimecres 22 de desembre! Pots fer tantes apostes com vulguis: cada aposta és una possibilitat de guanyar!

Així que ja ho saps: un euro, una aposta. I cada aposta, una possibilitat de guanyar el lot d’aquest Nadal de La Bodega.

Us informarem de l'hora del sorteig, per si voleu ser-hi!

Bona sort, i salut!

Convertir les deixalles en art

2010-09-09T09:59:00.000-07:00

Aquest mes, a La Bodega trobareu una exposició que segur que us sona: escultures i objectes quotidians amb una estètica molt particular i fets de materials reciclats. Per tercera vegada, SAK torna al nostre petit espai per deixar amb la boca oberta qualsevol que dediqui uns minuts a observar amb atenció les peces que s’hi mostren. Susanna Soler i Andrés Martín van presentar-se artísticament al 2008 en aquest mateix local, van repetir l’any passat i ara hi presenten una nova selecció de la seva obra, tan sorprenent com les anteriors però més evolucionada.

Partint de la premissa que tot és reutilitzable, la Susanna i l’Andrés són capaços de convertir materials tan quotidians com un flexo, el tambor d’una rentadora, un cap de maniquí, pipes de meló, restes d’un paraigua, cartrons d’ous, llaunes, taps de cava, escuradents, pinzells, mitjons, filferro, escuradents o cables en rates presoneres, làmpades per il·luminar un racó de la casa, escultures inquietants, capsetes amb compartiments secrets o, fins i tot, un sorprenent puf. Tal i com ells mateixos expliquen, “l’única premeditació, en cas que hi fos, seria el joc de deixar que l’atzar ens ofereixi el material”. Així neixen aquestes peces que no deixen indiferent ningú, i que fan crítica social des de l’humor, la imaginació i un punt de surrealisme.

Esperem que us agradi! Salut!

Tornem a treure els fogons al carrer!

2010-08-26T12:53:00.000-07:00

Torna la Jornada de Cuina al Carrer a la Cort Reial i Rodalia! Després del gran èxit que va tenir la primera edició, que es va celebrar l’any passat, els membres de l’Associació de Veïns, Industrials i Comerciants de Cort Reial i Rodalies (Avicrof) ens tornem a posar les piles i aquest diumenge, 29 d’agost, els fogons tornen a sortir a l’exterior. Aquesta vegada, a més, s’hi han afegit dos establiments: enlloc de setze, serem divuit els que us oferirem tastets de menjar i beure a preus populars. I, com l’any passat, confiem convertir el barri vell en una festa gastronòmica, animada també per actuacions musicals en diferents punts.

La jornada –que vol promocionar la gran varietat de cuines que hi ha a la Cort Reial i carrers de la rodalia– començarà a partir de les vuit del vespre, i s’allargarà fins a la mitjanit. La zona estarà tallada al trànsit, de manera que podreu passejar tranquil·lament.

A més de La Bodega, a la Jornada de Cuina al Carrer hi trobareu les propostes del Draps, la Cocollona, el Vinil, l’Artusi, Cal Ros, el Divinum, el Taj Indian Restaurant, el Zanpanzar, l’Occi, la Creperie Bretonne, El Museu del Vi, la Pedra, el Vintage, l’Excalibur, Le Bistrot, el Kiwi, La Pedra i L'Angelot (que tot i que ha tencat, no s'ha volgut perdre aquesta cita).

No us ho perdeu! Si voleu veure el gran ambient que va haver-hi l’any passat, podeu fer-ho entrant al nostre facebook.

Blanc i negre i colors purs

2010-07-11T05:26:00.000-07:00

El nostre amic (i client habitual) Gerard Pruneda exposa alguns dels seus quadres aquest mes de juliol a la nostra "cova". En Gerard és un apassionat de la il·lustració i el dibuix clàssic, i no és gens difícil trobar aquestes influències en la seva obra, que està caracteritzada per un estil molt sobri i directe, amb predomini del blanc i el negre, que l'artista trenca amb pinzellades de colors plans i purs.

En Gerard Pruneda va començar a treballar el color de la mà de Vicens Huedo a l’escola d’Art La Mercè de Girona. Els quadres que ara mostra a La Bodega s’han pogut veure ja en exposicions conjuntes amb integrants del grup “Perdidos en el d’espacio”: d’aquí la varietat de suports i temàtiques que aplega. L’artista usa per a les seves creacions la pintura acrílica, però també fa servir el llapis, l’esprai o el collage.

Esperem que en gaudiu tant com nosaltres. Salut!

Els "Dimonis de paper" s'apoderen de La Bodega

2010-05-31T09:02:00.000-07:00

Atenció! Aquest mes de juny tindrem uns convidats molt especials a La Bodega: els “Dimonis de paper” del nostre client i amic Nicola Toce. Es tracta de dimonis benèvols, materialitzats en unes coloristes i sorprenents màsca res fetes per Nicola a Aliano, un petit poble de la regió italiana de la Basilicata. Nicola s’ha inspirat en les màscares que s’utilitzen des de temps im memorials als carnavals de la seva vila, fruit d’una antiga tradició artesana dels mestres de l’argila i del paper maixé, que l'artista va aprendre a base d’anys d’observació i dedicació.

Per a la creació de les seves màscares, Nicole utilitza models molt antics que es remunten al període de les cultures pregregues, feien servir sobretot motius i formes de la cultura enòtrica, present a la zona d’Aliano des del segle VII abans de Crist. I, seguint la tradició, l’artista empra l’argila i el paper maixé com a materials de creació d’aquestes màscares que representen criatures zoomorfes i antropomorfes: braus, cabres, ocells o grotesques cares més o menys humanes... Cada peça és única, i representa un moment concret de la creativitat i la inspiració de l’autor. El que totes les màscares tenen en comú són les banyes (“corna”, en italià), i per això aquestes figures són conegudes popularment a Itàlia com “maschere cornute”.

Sobre l’autor

Aquesta és la primera vegada que Nicola -que alterna les màscares amb la pintura i la restau- ració- exposa a Girona, després d’unes quantes estades a la nostra ciutat. Però els seus “Dimo- nis de paper” s’han pogut veure, aquest mateix any, a la Mediateca Provinciale de Matera i al Centro di Documentazione Rocco Scotellaro, a Tricaro, dues ciutats de la Basilicata natal de To- ce.

Aprendre les antigues tècniques utilitzades per a la creació de les “maschere cornute” van supo- sar per a Nicola perfeccionar la seva formació artística, primer a l’Instituto d’Arte di Potenza i després a l’Accademia di Brera, a Milà. Fa anys que Toce es dedica a l’ensenyament de les tèc- niques de manipulació de l’argila i del paper maixé –però també a la pintura i l’escultura- mitjan- çant tallers organitzats per diferents entitats públiques i escoles de la seva regió adreçats a per- sones de totes les edats.

Aquests “Dimonis de paper” volen ser també una carta de presentació a Girona de l’art d’Aliano, una invitació a conéixer aquesta vila i la seva tradició: només cal que poseu una mica d’atenció i escolteu les històries que aquests diables entremeliats us vulguin explicar. I segur que amb una copa de vi a la mà esteu molt més receptius...

Salut!

Temps de Flors... i "rebujitos"!

2010-05-08T08:59:00.000-07:00

Del 8 al 16 de maig, Girona acull la 55a exposició Temps de Flors. Us recomanem que perdeu com a mínim un matí passejant pel Barri Vell, tafanejant els patis particulars de les cases que hi participen i admirant els muntatges florals d'edificis singulars, monuments i jardins. I després, per recuperar-vos de la caminada... què us semblaria un "rebujito"?

Aquests dies hem decidit convertir La Bodega en un pati andalús: hem penjat clavells i geranis a tots els racons que us pugueu imaginar, i hem fet un aparador que estem segurs que, com a mínim, us sorprendrà. I per seguir amb l'ambient del Sud, us proposem que tasteu un "rebujito" (o, com dirien a Sevilla, un "rebuíto"), la beguda típica de les "ferias" andaluses. Per als qui no ho coneixeu, és una barreja de "manzanilla" i 7 Up: el resultat és una beguda refrescant i que entra molt bé! I tots els que ja han tastat els nostres, asseguren que ens surten molt bons!

A més, us recordem que tindrem obert els diumenges 9 i 16 de maig. O sigui que no teniu excusa! Us esperem!

Salut!

Els amics de Toni Vilches

2010-05-02T14:02:00.001-07:00

El fotògraf Toni Vilches -un bon amic de La Bodega- presenta aquest mes de maig "Anònims i no tan anònims", la seva última fotogràfics. L’exposició està integrada per deu retrats de 40x50 centímetres de personatges més o menys coneguts pel gran públic: dels dels germans Roca fins al seu avi, passant per Raimon Panikkar o Goran Bregovic. Aquestes imatges són un recull de la feina de Vilches dels últims sis anys, realitzades ja sigui per encàrrecs de mitjans de comunicació o bé per iniciativa pròpia.

Vilches assegura que “fotografiar una persona és la feina més difícil del món”, donat que fa falta “molt de temps per conéixer-la i reflectir la seva personalitat” en una sola imatge. Paradoxalment, exercir de fotoperiodista l’ha obligat sovint a “esbrinar què puc transmetre d’aquella persona” en només uns minuts. Toni Vilches considera que “trencar la barrera de la càmera, que s’interposa entre el fotògraf i el fotografiat, és una de les coses més complicades” i, per això, aconseguir-ho és per a ell una “gran satisfacció”. Per això, aquest grapat de fotografies que es poden veure ara a La Bodega es converteixen en una petita mostra “dels meus millors amics durant el temps real de pocs minuts en què la càmera va desaparéixer del mig”.

Aquesta és la segona vegada que Toni Vilches (Londres, 1976) exposa a La Bodega: el març del 2008 ja va presentar-hi “Silhouettes”. Vilches és tècnic especialista en imatge fotogràfica i té una àmplia trajectòria com a fotoperiodista en premsa. Podeu veure el seu currículum complert i fer-vos una idea del seu gran treball visitant la seva web

Estem segurs que aquesta iniciativa d'en Toni us agradarà tant com a nosaltres. Disfruteu-la, i... salut!

Entre el surrealisme i la quotidianitat

2010-03-11T09:06:00.000-08:00

Entre el surrealisme i la quotidianitat: aquesta és la franja per la que es mou l’exposició que es pot veure fins al 5 d'abril a La Bodega. Un grapat de composicions, artefactes i dibuixos que, més que cridar l’atenció, la capten amb subtilesa. Teo Ortiz és l’autor de les escultures fetes amb resina i objectes diversos il·luminats amb leds, mentre que l’autoria dels quadres es reparteix entre el mateix Teo Ortiz i la seva filla Isabel, que aporta el toc naïf i de color.

Teo Ortiz, nascut a Sòria però afincat a Girona des de fa anys, ha portat la seva obra a les Sales Municipals de la ciutat de Girona, a la sala d’exposicions de La Punxa o a la Fundació Valvi. La seva obra, que ell defineix com “un encontre transversal entre l’objecte escultòric i l’objecte dissenyat”, va de l’escultura al dibuix o l’animació.

Estem segurs que aquesta nova proposta us agradarà tant com a nosaltres. Salut!

Muñoz Reig porta els seus "Espais apuntats" a La Bodega

2010-02-18T11:12:00.000-08:00

El pintor Muñoz Reig exposa aquests dies a La Bodega la mostra titulada "Espais apuntats".

Muñoz Reig utilitza els espais i sintetitza les seves formes en composicions verticals, amb colors neutres, quasi uniformes.

L'artista ofereix una selecció de dibuixos de petit format sobre paper i cartró, que podeu veure a La Bodega fins a finals del mes de març. Ja sabeu que podeu gaudir-ne mentre us preneu una copa de vi... Us esperem!

Salut!

Aquest Nadal... beu caves solidaris!

2009-12-14T08:08:00.000-08:00

El prestigiós restaurant El Celler de Can Roca ha acollit la presentació a Girona del projecte "5 caves per 5 projectes solidaris", en el qual La Bodega s'hi ha implicat activament. Es tracta d'una iniciativa de Cava Berdié que, en aquesta ocasió, va comptar també amb la inestimable col·laboració del Celler de Can Roca (que recentment ha aconseguit la tercera estrella Michelin) i, sobretot, del seu sommelier, Josep Roca.

A través d'aquest projecte, Cava Berdié destina el 7% dels beneficis obtinguts per cadascun dels seus cinc caves a una ONG diferent. Així, Cava Berdié Brut Nature s'implica amb el projecte Ecologia a través de la Fundació Terra, que vol disminuir les emissions de CO2 mitjançant l'ús sde cuines que utilitzin energies renovables; el Cava Berdié Brut Rupestre dóna suport al projecte Humanitat gràcies a Ágrica Digna, que promou projectes de desenvolupament a l'Àfrica Subsahariana; el projecte Cultura compta amb la implicaciól del Cava Berdié Brut Rosè, que dóna el 7% dels beneficis a La Casa Amarilla, que vol ajudar a recuperar el Cine Teatre Avenida de l'Argentina, en el marc d'un projecte de cooperació entre Catalunya i Amèrica Llatina; Intermón-Oxfam posa cara al projecte Tercer Món amb l'ajuda del Cava Berdié Reserva Brut Nature, que servirà per reconstruir cases i camps de les persones que van ser expulsades del Sudan durant la guerra que va assolar el país; i, finalment, part del beneficis obtinguts amb la venda del Cava Berdié Gran Reserva Brut Nature aniran destinats al projecte Gent Gran a través dels Amics de la Gent Gran, una ONG que lluita contra la soledat que pateixen molts avis i àvies a la nostra societat.

A la Bodega podreu trobar totes les varietats de caves Berdié, que es poden adquirir individualment o en caixes de sis unitats. Si aquest Nadal voleu brindar amb un bon cava i, alhora, sentir-vos solidaris... ja sabeu com fer-ho!

Salut, i molt bones festes!

Sortegem un lot nadalenc!

2009-12-10T11:22:00.001-08:00

Què seria un Nadal sense panera? Si la teva empresa està en crisi i aquest any es limitarà a desitjar-te bones festes... a La Bodega et donem l'oportunitat d'aconseguir un fantàstic lot nadalenc per només un euro!

Tenim un panell amb 153 caselles: tu decideixes quin número creus que sortirà en el sorteig que farem el diumenge 20 de desembre! Pots fer tantes apostes com vulguis: cada aposta és una possibilitat més de guanyar aquesta panera, que conté una ampolla de cava Sumarroca Brut Reserva, una ampolla d'albariño Santiago Ruiz, una ampolla de Príncipe de Viana Criança 2006, una teula de xocolata blanca Xavier Mor, una cistella de polvorons artesans i un pot de Caprichos&Chocolate de Xavier Mor. Tot plegat, valorat en més de 60 euros.

Així que ja ho saps: un euro, una aposta. I cada aposta, una possibilitat de guanyar la panera de La Bodega.

Us informarem de l'hora del sorteig, per si voleu ser-hi!

Bona sort, i salut!

Art fet amb material reciclat

2009-11-10T12:44:00.000-08:00

Què farieu amb un grapat de cartrons d'ous, uns quants escuradents, paper de diari, pintura i una brotxa de maquillatge? Segurament, no massa res. Però això és perquè no sou la Susanna Soler ni l'Andrés Martín, un parell d'artistes del reciclatge que es fan dir SAK. A partir de materials que la gent ha llençat als contenidors, ells creen escultures i ninots. Des de vampirs addictes a un gas misteriós fins a flors gegants, passant per mussols engabiats, mosquits gegants, mosques per lluir com si fossin agulles de pit o, fins i tot, un fanal que podria il·luminar els carrers emboirats de Londres.

L'any passat, SAK ja va presentar a La Bodega les seves creacions, en una de les exposicions més comentades de les que hem tingut fins ara. Fins al 30 de novembre, podeu admirar les seves noves creacions, peces sorprenents que barregen l’humor amb la imaginació i les ganes de demostrar que els materials que rebutgem amaguen moltes sorpreses si se saben buscar bé…

A partir de materials tan quotidians com cartrons d’ous, filferro, escuradents, llana, brotxes de maquillatge o paper de diari, SAK construeix mussols engabiats, mosquits gegants, ocells que es converteixen en caixes, flors gegants, façanes de bars imaginaris o, fins i tot, un fanal que podria il·luminar els carrers emboirats de Londres.

Disfruteu-la amb una bona copa de vi. Salut!

"Per l'amor de Déu", ja tenim nova exposició!

2009-10-20T12:18:00.000-07:00

Ja tenim una altra exposició a La Bodega! I aquesta vegada, segur que compta amb la benedicció de tots els sants. Fins a l'1 de novembre podeu quedar-vos amb la boca oberta i exclamar "Per l'amor de Déu"!!!, que precisament és el títol de la mostra que ens proposa el periodista, i gran amic nostre, Alfons Petit.

L'Alfons és un enamorat de la imatgeria religiosa, i també és un enamorat de Mèxic. En aquesta exposició uneix les dues passions, i el resultat és, com a mínim, sorprenent. "Per l’amor de Déu. Imatgeria religiosa popular” reuneix una setzena d’imatges captades a Mèxic per aquest periodista, nascut a Girona l'any 1968. Les fotografies mostren la diversitat d’expressions populars de la religiositat en aquell país: des de la particular estètica de les imatges de les esglésies fins a les espectaculars celebracions del “Día de Muertos” (precisament per Tots Sants), passant per elements decoratius, frases escrites en diversos indrets, fotografies d’estudi amb Jesucrist de coprotagonista, o el Santo Niño Cieguito de Puebla -una imatge que provoca calfreds a molts gironins però que a Mèxic és molt venerada-.

L'Alfons no n'ha tingut prou amb aquestes impactants fotos, i ha completat l'exposició amb una sèrie de retaules que ha creat ell mateix inspirant-se en una artesania molt típica també de Mèxic, en els quals es barregen elements religiosos amb d’altres de la cultura popular, sempre amb una estètica molt colorista i "kitsch".

No deixeu passar l'oportunitat de traslladar-vos, ni que sigui per una estoneta, al Mèxic més tradicional. Podeu visitar l'exposició en el nostre horari habitual (de dilluns a dissabte, de 10 del matí a 2 de la tarda i de 4 de la tarda a 9 de la nit). Ah! I, és clar, amb aquesta exposició, per Tot Sants tindrem obert!

Ciutats del món a La Bodega

2009-09-11T04:31:00.000-07:00

La Bodega acull aquest mes, i fins al 14 d’octubre, una mostra de les pintures de Carme Martín Casado. Són quadres de temàtica i estil diferents, que permeten copçar la versatilitat d’aquesta artista nascuda l’any 1935 a Espolla (Alt Empordà). Ciutats com Nova York, Londres, Girona, Venècia o París són la principal font d’inspiració de Carme Martín, tot i que a La Bodega també es poden veure algunes pintures de paisatges o detalls.

Carme Martín Casado va començar a estudiar a l’Escola de Pintura Taller d’Art Joan Miró el 1994, als 59 anys, un fet que diu molt de la vitalitat i les ganes d’aprendre d’aquesta empordanesa. Ha exposat durant quatre anys consecutius, com a alumna de l’escola, al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, i onze dels seus quadres formen part de col·leccions particulars.Ha guanyat dues vegades el concurs de cartells de la Festa Major de Platja d’Aro, organitzat per l’Ajuntament d’aquesta localitat.

Disfruteu de l'exposició i... salut!

Per saber més sobre la cervesa...

2009-09-10T12:51:00.001-07:00

Us agradaria conéixer la importància històrica que té la cervesa? Saber quines són les diferents famílies de cervesa del món? Tenir algunes nocions sobre com servir, degustar i acompanyar la birra? Aquesta és la vostra oportunitat! Els amics de Birrart(l'empresa que fabrica artesanalment la Moska de Girona), juntament amb el Parc Cafè i Cerveart, han organitzat un Seminari d'iniciació al tast de cervesa. Serà el 24 de setembre a 2/4 de 8 del vespre. Al llarg d'unes tres hores, a més dels aspectes anteriors, podreu fer un tast d'una mostra de cinc cerveses: de fermentació espontània belga (Gueuze o cervesa de fruita), cervesa de blat alemanya (weizenbier), pilsen txeca, Ale britànica i Trappista belga. I no us preocupeu per si teniu l'estómac buit: hi haurà tast de pans després de cada cata!

Aquest seminari és ideal per a no iniciats, totes les persones que demanen "una canya" o "una birra" sense especificar res més, aficionats que vulguin ampliar coneixements, tothom que tingui inquietuds cerveseres i també per a curiosos. Abstemis, millor que ho deixeu per un altre dia!

El preu del seminari és de 27 euros i, a més dels coneixements que adquirireu, us endureu a casa un diploma...

Podeu inscriure-us al Parc Cafè (que és on es farà el seminari. El Parc Cafè està al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, al número 15 del carrer Pic de Peguera de Girona) o bé trucant al 972 18 32 05.

Salut... i que ho disfruteu!

Un diumenge per no oblidar!

2009-09-03T11:38:00.000-07:00

La 1a Jornada de la Cuina al Carrer a la Cort Reial i Rodalies va ser tot un èxit! Milers de persones van aprofitar el darrer diumenge d'agost per passejar pels carrers de la zona i tastar algunes de les seves especialitats gastronòmiques: des d'ostres fins a arrossos, passant per pizza, pernil tallat a mà, plats hindús, tapes o cuina tradicional casolana.

A La Bodega vam oferir una copa de cava rosat acompanyada per pa amb tomata i anxoves, i la resposta que vam rebre ens va desbordar! Evidentment, també vam servir copes de tots els vins que ens vau demanar...

Gràcies a tots els que ens vau acompanyar. L'any vinent esperem repetir! Salut!

Els fogons surten al carrer!

2009-08-27T12:05:00.000-07:00

El diumenge 30 d'agost, a partir de les 7 de la tarda, podreu gaudir de la 1a Jornada de Cuina al Carrer a la zona de la Cort Reial de Girona. Aquesta activitat, organitzada per l’Associació de Veïns, Industrials i Comerciants de Cort Reial i Rodalies (Avicrof), vol promocionar la gran varietat de cuines que es concentren en un tram tan petit del Barri Vell de Girona. Els habituals de la zona ja sabeu que en pocs metres es pot anar de la cuina tradicional catalana a les tapes, passant pels formatges, els sabors de la Índia, els "pintxos" del País Basc o les amanides més sorprenents, per posar només uns exemples. I això sense entrar en les begudes: vins a granel o embotellats, cerveses, sidra…

Per aconseguir que tothom pugui conéixer la gastronomia que hi ha la Cort Reial, els establiments participants oferiran tastets de la seva oferta habitual a un preu màxim de tres euros. D’aquesta manera, els visitants podran tenir una primera impressió de la cuina de restaurants que no s’han atrevit a provar encara o tastar nous plats de llocs que ja coneixen.

Dels divuit establiments de la zona dedicats a la restauració, setze participen en la Jornada de Cuina al Carrer (Artusi, Cafè Irlandès, Cal Ros, Creperie Bretonne, Divinum, Draps, El Museu del Vi, Excalibur, Kiwi, L’Angelot, La Bodega, Le Bistrot, Occi, Taj Indian Restaurant, Vintage i Zanpanzar), alguns dels quals cuinaran al carrer. L’ambient festiu es potenciarà amb les actuacions de tres cantautors i el tancament de la zona al trànsit.

Us hi esperem a tots!!!

Rosa, que l'amor s'hi posa...

2009-08-01T12:00:00.000-07:00

Aquest mes us proposem dos caves i un xampany rosats: Brut Rosat d’Oriol Rosell, Pinot Noir Brut Rosé de Mont-Ferrant i Rosé Brut de De Venoge.

Brut Rosat d’Oriol Rossell: de color cirera robí amb reflexos violacis, net, i amb bombolla fina, té aromes de fruites vermelles i notes balsàmiques. Suau en boca, fresc i agradable.

Varietats: Trepat.

Criança: de 12 a 18 mesos.

Graduació: 11,5% vol.

PVP: 9,25 €.

Pinot Noir Brut Rosé de Mont-Ferrant: d’acidesa moderada i color cirera viu, amb aroma potent a fruita vermella, cireran i maduixa boscana, que en boca deixa un sabor de fons que recorda el mango. Un cava fresc i intens.

Varietats: Pinot Noir.

Criança mínima: 18 mesos en cava.

Graduació: 12 % vol.

PVP: 14,53 €.

Rosé Brut de De Venoge: un xampany fresc, elegant i amb tot l’aroma de les fruites vermelles.

Varietats: Pinot Noir (60%), Pinot Meunier (20%), Chardonnay (20%).

Criança: 3 anys.

Graduació: 12% vol.

PVP: 49,37 €.

Els tres són ideals per prendre com a aperitiu, però harmonitzen amb quasi qualsevol plat: carns, formatges, pasta, arrossos, carpaccios o postres amb fruites.

Salut!!!

Cerveses de món a La Bodega (3)

2009-07-09T08:33:00.000-07:00

Com demanar una cervesa a altres llocs del món…

Sembla que en català s'ha conservat el nom amb el qual la designaven els celtes: cerevisia. Aquesta arrel comuna és fàcilment apreciable a les denominacions "cervexa" (gallec), "cerveja" (portuguès) i "cerveza" (castellà).

En altres idiomes europeus s'empren derivats del germànic "bier" ("beer" a Anglaterra, "birra" a Itàlia, "bière" a França...). A Argentina, Costa Rica, Uruguai i Veneçuela s'empra, de forma col·loquial, la paraula italiana "birra". A Colòmbia se l'anomena "pola", i a la costa del Carib, "fría". A Bolívia, Xile, Perú i Mèxic se sol anomenar a la cervesa "chela" o" chelita". A l'Equador és "biela", que és una contracció fonètica de les paraules "bien helada". A Honduras i El Salvador se l'anomena "birria", "kerka", "helada" o "polarizada".

De La Bodega a on us porti el paladar…

Us proposem que tasteu alguna cervesa diferent a la que preneu habitualment: des de les més suaus, com l’Aigua de Moritz (sense alcohol, però amb un sabor que us sorprendrà), fins a les més potents, com l’Alhambra (6’4% vol). Segur que us agradaran i, el que és igual d’important, us treuran la set en aquests dies de tanta calor. I no oblideu que, tot que tradicionalment s'associa el prendre una canya al vermut o al "toc" de tarda-vespre, la cervesa és una beguda excel·lent per acompanyar qualsevol àpat: des d’una amanida o una pizza fins a una carn o un bon arròs.

A La Bodega tenim moltíssimes cerveses, però ens agradaria recomanar-vos-en algunes especialment...

D'Alemanya: La Radeberger Pilsner (4,8%) es produeix en una cerveseria fundada l’any 1872 seguint la llei de la puresa, i és una de les pilsener més populars del país. És una cervesa de color daurat clar, de sabor pur, harmònic i complet, amb un toc amargant molt fi i escuma cremosa.

De Bèlgica: La Belgo Maxus (8,1%) és una cervesa rossa d’alta fermentació, sense filtrar, molt aromàtica i refrescant. Vigileu amb la graduació!

Una mica més fluixa és La Belga (8%), una cervesa rossa, de color ambre i triple fermentació, no filtrada i no pasteuritzada. La seva recepta és única i original, i ha estat elaborada per satisfer els paladars més exigents.

La Val-Dieu ofereix tres varietats: Blonde (6%, cervesa d’abadia no filtrada i no pasteuritzada, amb un aroma perfumat i lleugerament picant, amb un regust amargants), Brune (8%, lleugerament filtarda, amb un aroma a cafè que no deixa amargor) i Triple (9%, una rossa no filtrada ni pasteuritzada d’aroma pronunciat i vigorós, molt digestiva).

L’originalitat de la Biere des Ours (8,4%) es basa en què incorpora mel abans de la fermentació principal. Aquest ingredient li aporta suavitat i aromes, però també li dóna cos i un sabor profund. És una cervesa forta, agradable i ben atenuada.

La Caracole (7,5%) és una beguda artesan de color ambre, d’alta qualitat, tèrbola, de sabor suau i rodó.

D'Andalusia: Us proposem l’Alhambra (6,4%), una Extra Lager elaborada artesanalment, de color ambre daurat i un gust intens, profund i exquisit.

De Catalunya: Ens apropem una mica més amb la Inèdit, un dels darrers èxits de la casa Damm, coneguda per molts com “la cervesa d’en Ferran Adrià” (el xef, Juli Soler i l’equip de sommeliers d’El Bulli van participar en la seva creació). És una cervesa de gran complexitat aromàtica i aspecte lleugerament tèrbol, molt afruitada i floral i amb reminiscències d’espècies dolces. La seva textura és cremosa i fresca, i es recomana servir-la en copa de vi blanc.

I de Girona: I no podem deixar de recomanar-vos que tasteu les cerveses de Birrart, una microcerveseria de Sarrià de Ter que només produeix cervesa artesana sense filtrar ni pasteuritzar, la Moska de Girona. La Moska de GironaRossa és una lager amb un agradable toc d’amargor i un bon aroma de flor de llúpol. La Moska de Girona Torradaté molt de cos, un sabor potent i un mar d’aromes que s’aprecien molt millor si es beu en copa de tulipa. I la Moska de Girona Negra… no té res a veure amb les cerveses negres habituals. Melosa, amb un toc dolcenc… cal provar-la! Birrart ha incorporat darrerament una nova varietat de Moska amb poma.

Salut!

Cerveses del món a La Bodega (2)

2009-07-09T08:28:00.001-07:00

Tipus de cervesa

Els diferents tipus clàssics de cervesa que han anat apareixent des del segle XVIII són anomenats "Estils". Aquests estils s'han desenvolupat espontàniament especialment en funció dels ingredients que l'elaborador tenia al seu abast en èpoques de dificultosa comunicació. Però per al coneixement teòric, s'han fet servir, a part de l'autodenominació de cada zona, els criteris de distinció següents:

1. Fermentació

Alta fermentació ( tipus Ale): poden variar el color, des de ser molt pàl·lides fins assolir colors negres opalescents. Anglaterra és el millor exemple de cervesa de tipus Ale.

Baixa fermentació (tipus Lager): és una errada molt comú creure que totes les Lagers són clares de color . En realitat, poden variar des de les clares fins les fosques.

2. Ingredients

Habitualment, se sol indicar amb quin gra s'ha elaborat la cervesa quan no ha estat elaborada exclusivament amb malt d'ordi: cervesa de blat, d'avena... No se sol indicar amb quin llúpul està feta la cervesa, però existeix un estil que es defineix per l'ús d'un en particular: es tracta de la cervesa Pils o Pilsener, que originalment havia de fer-se amb mal d'ordi de Moràvia i llúpul de Žatec (o Saaz) de Bohèmia. També es poden anomenar Pils a algunes imitacions històriques alemanyes elaborades amb malt d'ordi i llúpul molt semblats (Spalt) a la Pils original.

3. Aspecte

Moltes cerveses reben el distintiu del seu color: cervesa ambre, vermella, rossa... Les cerveses negres són anomenades així per l'ús que es fa a la recepta de malts torrats o cremats. Altres es defineixen per la seva transparència: cerveses tèrboles o transparents.

4. Procediments particulars

Algunes cerveses es defineixen per algun procediment particular: la Rauchbier (cervesa fumada) està feta amb malts que s'han torrat deixant que el fum de la llenya impregni el gra. La Dampfbier o Steambeer es caracteritza per l'ús de maquinària de vapor a la seva elaboració. La Steinbier és una especialitat a la qual s'escalfa el most llançant-hi pedres (Stein) molt calentes.

5. Procedència o denominació d'origen

Moltes cerveses es defineixen pel seu lloc d'origen o per una denominació d'origen controlada. Cal parlar especialment de les cerveses d'abadia, que solen rebre el seu nom i la seva denominació per la seva relació, no sempre evident ni directa amb algun cenobi. L'exemple més conegut és el de les cerveses Trappistes dependents exclusivament de monestirs d'aquest ordre. Aquestes cerveses solen ser denses i amb un notable contingut en alcohol. Existeixen dues denominacions d'origen: la bière de garde del Nord de França, i la Kölsch que només es pot elaborar a Colònia.

Algunes curiositats

* La llei més antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a lEstela de Hammurabi, de l'any 1760 AC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de la fabricació indicat.

* La recepta més antiga coneguda és la del papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), que demostra que els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arròs i bambú.

* L’elaboració de la cervesa antigament només era una qüestió de modificar les proporcions dels ingredients del pà. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa.

* La nutrició d'un babiloni era constituïda principalment de cervesa, gra, fruites, verdura i ceba, dieta poc diferent de la majoria de la gent modesta de l'antiguitat. Molts salaris es cobraven en cervesa. I se sap que els pobres bevien cervesa amb canyetes del riu, mentre que els rics disposaven de tubs d'or per al mateix servei.

* Un altre indici de la importància social de la cervesa: en aquells països, els elaboradors de cervesa no tenien l'obligació de participar a les guerres. A canvi eren obligats a seguir als exèrcits per tal d'assegurar-los l'avituallament d’aquesta beguda.

* L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei en la que definia el que era la cervesa. Aquesta "llei de la puresa" o Reinheitsgebot establia que només podia utilitzar-se aigua, malt d'ordi i llúpol per a fer cervesa. Aquesta llei encara és la que defineix actualment l'estàndard de cervesa a la major part del món.

Cerveses del món a La Bodega

2009-07-06T14:40:00.000-07:00

Segur que la majoria sabeu enumerar sense problemes cinc marques (o més) diferents de cervesa. Per alguna cosa aquesta beguda és una de les més consumides durant tot l’any, especialment a l’estiu. I és que beure cervesa és una tradició que vé d'antic: ja era coneguda pels sumeris, els egipcis, els mesopotamis i els íbers. Això vol dir que a l’any 6000 aC ja es consumia aquesta beguda, encara que poc tenia a veure amb la que prenem actualment. A La Bodega tenim una àmplia varietat de cerveses –blanques, torrades, negres, rosses i sense alcohol, i de diferents origens- que ens agradaria que provéssiu.

Es tracta d'una beguda alcohòlica, no destil·lada, de sabor amargant, que es fabrica amb grans d'ordi o altres cereals el midó dels quals, una vegada modificat, és fermentat en aigua i aromatitzat principalment amb llúpol. És la beguda alcohòlica més antiga i la més consumida del món... i la preferida del gran Homer Simpson! I encara que ara us sembli impensable, fins al segle XX no es va extendre el costum de prendre-la ben freda.

La cervesa pot ser diferent en el tipus, el gust i el color. Generalment presenta un to ambrat amb tons que van del groc or al negre, passant pels marrons vermellosos. La seva graduació alcohòlica pot arribar gairebé al 30% vol., encara que generalment es troba entre el 3% vol. i el 9% vol.

Una mica d’història…

Els indicis més antics que demostren l'existència de la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, encara que es creu que es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla ser que les cerveses primitives eren força més denses que les actuals. Amb els segles, s'estén l'ús de malt d'ordi com a ingredient principal i també es comença a introduir el llúpol com a aromatitzant. Aquesta planta confereix a la cervesa el seu gust amarg característic, alhora que en facilita la conservació.

La cervesa va començar a tenir presència social a Espanya a partir del regnat de l'emperador Carles I, que va portar mestres cervesers d'Alemanya. A Catalunya no es pot parlar d'una autèntica industria cervesera fins al segle XIX, quan comencen a aparèixer petites fàbriques artesanals. La primera gran fàbrica de cervesa catalana, i també la primera de l'Estat espanyol, va ser oberta el 1864 per Louis Moritz a Barcelona.

Originalment, les cerveses solien fer-se amb espelta, un cereal antecessor del blat. De tota manera, ben aviat es van imposar el blat i, sobretot, l'ordi. En èpoques molt remotes l'ordi no es feia servir cru: es feien pans, cuits a diversos nivells i que es conservaven molt bé. Per fer la cervesa, s'esmicolava el pa i es barrejava amb aigua. Després d'escalfar i de coure la barreja, es deixava fermentar uns dies. La fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua, oferint una beguda neta de contaminació bacteriana. Existeixen molts testimonis gràfics i documentals a la regió de Mesopotàmia que descriuen com els consumidors utilitzaven una canya per beure la cervesa sense trobar els trossos de pa. La cervesa es va diferenciar clarament del pa i va passar a ser una beguda independent de la panificació quan es va començar a filtrar i a beure sense canya. Se solia aromatitzar amb nombrosos ingredients (fins i tot, fetge de vedella!) i barrejar amb vi o amb hidromel, i aigualir-la era molt normal. Tant a Mesopotàmia com a Egipte es va fer cervesa de molts tipus diferents identificats pel seu color, cosa que indica que ja controlaven el grau de torrefacció dels pans o del gra.

Durant el segle XIX els cervesers txecs i alemanys van inventar i desenvolupar una cervesa amb "bon aspecte", donat que es començava a estendre l'ús dels recipients transparents. Es van inventar formes diverses i més eficaces de filtrar la cervesa i la van fer més clara. Així va aparèixer la cervesa Lager. Actualment, la majoria de les cerveses industrials són produïdes segons aquest sistema.

Als anys 70 del segle passat va tornar a aparèixer la idea de produir cervesa casolana per l'interès que van tenir els elaboradors casolans americans en reproduir les cerveses tradicionals europees, fins al punt que importants elaboradors de talla mitjana han apostat per produir cerveses històriques i per ressuscitar receptes perdudes.

I amb què es fa?

L'elaboració de cervesa es pot fer amb qualsevol cereal. Això sí, el cereal ha de ser preparat per tal que els seus sucres siguin més fàcilment fermentats. En l'elaboració occidental de la cervesa, l'additiu principal que es fa servir per compensar la dolçor del malt és el llúpol, tot i que històricament hi ha hagut altres additius botànics. Així, a la cervesa se li pot afegir fruita en una operació posterior a la fermentació. Això dóna lloc a dos tipus històrics de cervesa, la Kriek (de cirera) i la Frambozen (de gerd), però també n’hi ha de kiwi, albercoc o plàtan, per exemple. També es pot aromatitzar amb plantes -com cànem, romaní, flor de bruc, vesc, castanya...- o espècies, molt utilitzades en el passat. Actualment, es fan cerveses amb gingebre, coriandre, pela de taronja de Curaçao, pebre, nou moscada...

Dos fotògrafs ofereixen la seva mirada sobre el mateix paisatge a "Realitat o Ficció?"

2009-07-04T14:16:00.000-07:00

Aquest mes de juliol, el paisatge de Ploumanac’h arriba a La Bodega gràcies a les fotografies de la Txús Sartorio i en Xus Romero, una parella de fotògrafs que han estat al mateix lloc i n’han tornat amb imatges ben diferents.

Ploumanac’h, a la Bretanya francesa, és un espai on la llum, sempre canviant, reinventa constantment acords perfecte entre el blau transparent del mar i el rosat o ataronjat de les roques de granit esculpides per l’erosió.

“Realitat o Ficció?” ens mostra el Far de Ploumanac’h des de la visió d’en Xus Romero i de la Txús Sartorio. Una exposició que deixa clar que la realitat no és la mateixa per a tothom. La casualitat, de vegades, et porta a espais que canvien la teva vida. Però sempre cal recordar que és possible que dues persones no hi vegin el mateix.

Bons amics amb interessants propostes...

2009-06-26T08:52:00.001-07:00

Us volem recomanar una activitat que han organitzat uns bons amics de La Bodega: el Vinil amb la col·laboració de Gran Baco. Es tracta d'un sopar i tast de vins molt peculiar, ja que els comensals no sabran quins vins estan bevent fins al final de l'àpat... o abans, si és que algú ho endevina!

Ja ho veieu: original, divertit... i econòmic! El preu d'aquest sopar amb tast de vins és de 20 euros, que inclouen aperitiu, primer plat, segon plat i postre, a més dels vins, és clar!

Anoteu-vos-ho a l'agenda: serà el proper dimarts, 30 de juny, a 3/4 de 9 del vespre, al restaurant Vinil de Girona, al barri vell (Cort Reial, 17). Això sí: cal que us hi apunteu abans, perquè les places són limitades! Heu d'enviar un mail a vinil.girona@gmail.com o bé a alicia@offderecord.cat

Nosaltres no ens ho pensem perdre!!!!

La Bodega s'estrena al món de la ràdio

2009-06-05T08:33:00.000-07:00

Avui ens hem estrenat a la ràdio!!! A partir d'ara, cada divendres us recomanarem un vi des de Parada i fonda, el programa gastronòmic que presenta Eduard Cid a Onda Rambla - Punto Radio.

El divendres, entre les tres i les quatre de la tarda, Eduard Cid i els col·laboradors de Parada i fonda apropen als oients diverses propostes gastronòmiques i recomanen activitats relacionades amb el menjar i el beure que es fan a les comarques gironines. Des d'ara, La Bodega també té el seu espai en aquest programa i cada setmana en Jaume us parlarà d'algun vi i us donarà pistes per disfrutar-lo com cal. Si us agradaria que parléssim d'algun vi concret, feu-nos-ho saber! S'admeten peticions!

Podeu seguir les recomanacions d'en Jaume a través del 89.9 fm (Girona), 90.1 fm (Costa Brava), 93.4 fm (la Cerdanya), 87.8 fm (Alt Empordà) i 92.8 fm (Osona).

Salut!

La Bodega amplia la seva selecció de whiskys i ginebres de gamma alta

2009-06-04T15:10:00.000-07:00

Arriben les nits càlides i, amb elles, els sopars amb els amics a la terrasseta o el jardí… i res millor per arrodonir una vetllada agradable que un bon combinat. Per això us proposem que feu una ullada a La Bodega: hem ampliat la nostra selecció de whiskys i ginebres selectes, per poder-vos oferir el destil·lat que millor s’adapti al vostre gust.

A La Bodega tenim Citadelle, Bulldog, Hayman Old Tom, Hendrick’s, Macallan, MacPhail’s Collection, Jura, Lagavulin, Benromach, Karuizawa… Són begudes excel·lents, que mereixen que les assaboriu pausadament, sense pressa. Les podeu prendre soles, només amb gel, per apreciar-ne tots els matisos sensorials, o les podeu combinar amb el refresc o suc que més us agradi.

Un suggeriment per als amants del gintònic: proveu la tònica Fever Tree. Està feta amb ingredients totalment naturals: quinina procedent dels arbres de la febre d’Uganda (d’aquí el seu nom), sucre de canya, aigua mineral, àcid cítric i ratlladura de llimona. El resultat és una beguda deliciosa i cristal·lina, amb un gust equilibrat i una aroma neta i fresca, que realça el sabor de les millors ginebres. No té res a veure amb el regust empalagós de les tòniques que es comercialitzen habitualment.

No oblideu que (quasi) tan important com el contingut és el continent. Elegiu el got o la copa més adient i penseu també en els glaçons: si pot ser, feu-los amb aigua embotellada, no de l’aixeta. (Tingueu present que els glaçons amb impureses, i no l’alcohol, són els responsables de bona part de les ressaques).

Whiskys

La paraula whisky deriva del gaèlic i vol dir “aigua de vida”. Aquesta beguda es produeix amb aigua i cereals, i ha de destil·lar-se a una graduació alcohòlica inferior al 95%. L’envelliment s’ha de fer en barrils durant, al menys, tres anys.

Benromach Traditional 40% és un whisky elaborat artesanalment i envellit a la mateixa destil·leria. De color daurat palla, ofereix aromes de cítrics amb puntes de mel, fumats i notes de malta. El seu gust és fumat amb vives notes d’espècies sobre un delicat fons floral. Rodó i amb un final lleument dolç amb puntes de cereals i fumats.

De color or vell, net i brillant, amb reminiscències de fum en la primera impressió, el Single Malt Lagavulin 16 anys ofereix aromes de conyac i xocolata desfeta amb una interessant essència de flors. S’aprecia el nougat al paladar, i acaba amb un marcat sabor a barbacoa. Se l’ha descrit com “caviar líquid”.

El secret del sabor de l’Isle of Jura 10 anys comença amb l’aigua, el manantial de Bhaille Mharghaid. El resultat final és un whisky amb insinuacions de turba, però molt suau i molt sec. Té un color daurat brillant, una aroma oliosa, que recorda lleugerament als pins, a la terra. En boca resulta dolç, maltejat, oliós i un punt salat que al final es combina amb un maltejat dolç.

MacPhails Collection és una nova sèrie que agrupa diversos Single Malt de set destil·leries diferents, d’edats compreses entre els 8 i els 30 anys, sota una etiqueta comuna. Els whiskys corresponen a partides seleccionades i envellides per Gordon& MacPhail en barriques pròpies i embotellats o bé amb els anys referenciats, o bé amb anyada o vintage.

La línia de whisks yMacallan és considerada com el Rolls Royce dels whiskys elaborats amb malta. Destaquen per la intensitat de l’aroma i la seva finesa, amb tons de fusta de Xerès, flors i fruites. Macallan té un secret en la fabricació del seu whisky: el tipus d’ordi que fan servir, el Golden Promise. Els Macallan són cars, però no es pot negar que val la pena pagar.

El Karuizawa Single Malt 15 anys és un whisky de la Mercian Karuizawa Distillery, situada en una regió de muntanyes del centre del Japó, propera al Fuji. Aquesta és una de les destil·leries menys conegudes del país, i la més petita. El Karuizawa 15 anys és de color ambre, amb records a vins de Porto i Xerès. Té un atac melós, ric i corpulent, amb un final en el qual es fonen reminiscències de vainilla i turba.

Ginebres

La ginebra té el seu origen a Schiedam (Holanda), i és una beguda alcohòlica obtinguda de la destil·lació de diversos cereals que després s’aromatiza amb baies de ginebre i altres herbes. La primera recepta de la ginebra holandesa va ser escrita a mitjans del segle XVII per un metge que intentava aconseguir un remei per a les afeccions renals.

La Hendrick’s és una ginebra especial, elaborada artesanalment i sempre en petites partides. L’alambic que s’utilitza és una còpia exacta del que es feia servir al segle XIX a Escòcia. Entre els seus components cal destacar una infusió de pètals de rosa de Bulgària i una altra de cogombre, que li donen un gust totalment diferent al de les ginebres tradicionals. Es recomana servir-la en un got ample amb gel, una rodanxa de cogombre i una tònica de bona qualitat.

Hayman Old Tom Gin no és només el nom d’aquesta ginebra: l’Old Tom és un estil de crear que es remunta al segle XVIII. Aquesta mena de ginebra es caracteritza sobretot per ser més dolça que la popularitzada London Dry Gin. En cata s’aprecia una vista neta, en nas destaca el gingebre i la regalèssia, juntament amb un gran ventall aromàtic amb molts matisos florals. En boca és suau i rodona.

La Bulldog London Dry Gin destaca pel seu exotisme i el seu cruixen toc cítric, que li aporta un gir provocatiu i equilibrat. Amb destil·lació quadruple i triple filtrat, és una ginebra molt refinada que es pot disfrutar sola, acompanyada només amb gel, per apreciar millor el seu suau acabat. Sembla ferotge, però és molt equilibrada.

La ginebra Citadelle reprèn la fórmula i el mètode de destil·lacio de la ginebra més antiga de França, elaborada al 1771 a la destil·leria Citadelle de Dunkerque. Avui s’ha tornat a fabricar seguint la recepta original, de manera limitada i artesanal.

El procés inclou una primera triple destil·laciò de la qual se n’obté un alcohol neutre molt pur al qual s’incorporen 19 espècies diferents (ginebró, sajolida i anís de França, coriandre del Marroc, ametlles dolces i amargants i pell de llimona d’Espanya, pell de taronja de Mèxic, angèlica d’Alemanya, cardamom i nou moscada de l’Índia, canyella d’Sri Lanka, regalèssia de la Xina, pebres de l’est d’Àfrica, fonoll del Mediterrani…), que no es deixen macerar perquè mantinguin la seva frescor. Aleshores es procedeix a la quarta i definitiva destil·lació.

La Citadelle és una ginebra molt delicada i perfumada en la qual destaquen el ginebró i la llimona. En boca és neta, suau i elegant, amb notes complexes i especiades, amb un final fresc, net i llarg. Considerada per molts la millor ginebra del món.

Com sempre, si dubteu o necessiteu consell a l'hora d'elegir, en Jaume estarà encantat d'ajudar-vos!

Salut!

Vins, art i Brasil

2009-06-03T13:04:00.000-07:00

Aquest mes de juny, part de l’essència dels carrers de Sao Paulo s’instal·la a La Bodega, que s’omple de

“Jazz-Samba-HipHop-Bossanova”, un projecte de l’artista brasiler Leschar.

“Jazz-Samba-HipHop-Bossanova” és una aventura que va iniciar-se ara fa dos anys. Es tracta d’un centenar de peces pintades i numerades que Leschar ha preparat per escampar pels murs i carrers de la seva ciutat natal, concebuts com un homenatge a Sao Paulo i, sobretot, a la seva gent. La Bodega en presenta aquests dies una mostra als seus clients i amics.

Nascut a Sao Paulo i resident a Girona des de fa dos anys, Leschar és un artista multidisciplinar que s’expressa tant en llenguatges plàstics (com els murals i els quadres) com en la roba, el Djing o el rap. Les seves influències són músiques com el Jazz o la Samba i, sobretot, les energies sorgides de ghettos i favel·les.

Vins, art i Brasil, servits al bell mig del barri vell de Girona. A algú se li ocorre una combinació més refrescant?

Salut!

2009-05-22T08:28:00.000-07:00

Que no us enganyin! Els tres reis arriben amb el bon temps, són tots blancs i no vénen d'Orient: arriben de Rueda, Sevilla i el Penedès!

Us proposem tres vins blancs, ideals per prendre ben fresquets en aquests dies en què la temperatura s'enfila termòmetre amunt: Gessamí, Ocnos i El Perro Verde.

El Perro Verde és un vi blanc sense criança de color groc pàl·lid, amb aromes de fruita verda, lleuger, suau i molt indicat per als dies de calor. Combina molt bé amb amanides i formatges. 100% Verdejo, D.O. Rueda. PVP: 8,65 €.

Ocnos arriba des de la bodega Colonias de Galeón (vins tranquils i ecològics). Es tracta d'un blanc amb criança, de color groc amb espurnes daurades, i notes de fruita madura i fulles de tè. Té una gran estructura en boca, amb bon recorregut i un final llarg i persistent, que el converteixen en l'acompanyant ideal per a peixos, formatges i algunes carns. 100% Chardonnay fermentant en barrica. D.O. Vino de la Tierra Sierra Norte de Sevilla. PVP: 12 €.

Gramona Gessamí és un blanc sense criança de color groc palla metà·lic amb reflexos verdosos i aromes a fruita madura i florals, amb lleugers tocs cítrics. És un vi força lleuger que entra molt bé amb peixos, formatges i foies. Varietals: Muscat d'Alexandria, Muscat de Frontignan, Sauvignon Blanc i Gewürztraminer. D.O. Penedès. PVP: 9,10 €.

No deixeu passar l'oportunitat d'endur-vos un dels tres reis (o dos, o els tres...) a casa!

Salut!

Exposició "Flors d'Aràbia", de Björn Göttlicher

2009-05-16T08:32:00.000-07:00

La Bodega acull aquest mes de maig l’exposició fotogràfica “Flors d’Aràbia. Impressions sobre bellesa a Dubai”, del fotoperiodista (i bon amic nostre) Björn Göttlicher. La mostra es pot visitar fins al dissabte 30 de maig i es basa en imatges del darrer treball sobre Dubai de Göttlicher, amb la dona àrab com a eix vertebrador i alguns tocs de subtil humor.

Björn Göttlicher va néixer a Bamberg (Alemanya) l’any 1972, però viu des de fa anys a Girona, i ell mateix destaca al seu currículum que és “pare d’un fill català”. És especialista en fotografiar paisatges àrabs. Ha estudiat Foto-Design a Dortmund i a la facultat de Belles Arts de Barcelona (diplomat l’any 2000), i és autor de diversos llibres de fotografies i de guies de viatge (Brasil, Portugal, Espanya, Emirats Àrabs Units, Barcelona, Lisboa, Dubai, País Basc, Languedoc…)

Teniu més informació sobre la feina de Björn a la seva web, el seu arxiu online i el seu bloc.

Salut!

Proper curs de tast de vins

2009-05-16T08:24:00.000-07:00

El proper curs d'iniciació al tast de vi començarà el dilluns 1 de juny. Anirà a càrrec de la sommelier Anna Vicens, i constarà de quatre sessions de dues hores cadascuna (que es faran en quatre dilluns consecutius, de vuit del vespre a deu de la nit).

El preu del curs és de 100 euros, i cal inscriure's prèviament.

Més informació i inscripcions, trucant al 972 21 22 88, enviant un correu a labodegadegirona@gmail.com, o bé passant-nos a veure: estem al Barri Vell de Girona, entre l'Ajuntament i la Catedral.

Salut!