Cerveses del món a La Bodega

Segur que la majoria sabeu enumerar sense problemes cinc marques (o més) diferents de cervesa. Per alguna cosa aquesta beguda és una de les més consumides durant tot l’any, especialment a l’estiu. I és que beure cervesa és una tradició que vé d'antic: ja era coneguda pels sumeris, els egipcis, els mesopotamis i els íbers. Això vol dir que a l’any 6000 aC ja es consumia aquesta beguda, encara que poc tenia a veure amb la que prenem actualment. A La Bodega tenim una àmplia varietat de cerveses –blanques, torrades, negres, rosses i sense alcohol, i de diferents origens- que ens agradaria que provéssiu.

Es tracta d'una beguda alcohòlica, no destil·lada, de sabor amargant, que es fabrica amb grans d'ordi o altres cereals el midó dels quals, una vegada modificat, és fermentat en aigua i aromatitzat principalment amb  llúpol. És la beguda alcohòlica més antiga i la més consumida del món... i la preferida del gran Homer Simpson! I encara que ara us sembli impensable, fins al segle XX no es va extendre el costum de prendre-la ben freda.

La cervesa pot ser diferent en el tipus, el gust i el color. Generalment presenta un to ambrat amb tons que van del groc or al negre, passant pels marrons vermellosos. La seva graduació alcohòlica pot arribar gairebé al 30% vol., encara que generalment es troba entre el 3% vol. i el 9% vol.

Una mica d’història…

Els indicis més antics que demostren l'existència de la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, encara que es creu que es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla ser que les cerveses primitives eren força més denses que les actuals. Amb els segles, s'estén l'ús de malt d'ordi com a ingredient principal i també es comença a introduir el llúpol com a aromatitzant. Aquesta planta confereix a la cervesa el seu gust amarg característic, alhora que en facilita la conservació.

La cervesa va començar a tenir presència social a Espanya a partir del regnat de l'emperador Carles I, que va portar mestres cervesers d'Alemanya. A Catalunya no es pot parlar d'una autèntica industria cervesera fins al segle XIX, quan comencen a aparèixer petites fàbriques artesanals. La primera gran fàbrica de cervesa catalana, i també la primera de l'Estat espanyol, va ser oberta el 1864 per Louis Moritz a Barcelona.

Originalment, les cerveses solien fer-se amb espelta, un cereal antecessor del blat. De tota manera, ben aviat es van imposar el blat i, sobretot, l'ordi. En èpoques molt remotes l'ordi no es feia servir cru: es feien pans, cuits a diversos nivells i que es conservaven molt bé. Per fer la cervesa, s'esmicolava el pa i es barrejava amb aigua. Després d'escalfar i de coure la barreja, es deixava fermentar uns dies. La fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua, oferint una beguda neta de contaminació bacteriana. Existeixen molts testimonis gràfics i documentals a la regió de Mesopotàmia que descriuen com els consumidors utilitzaven una canya per beure la cervesa sense trobar els trossos de pa. La cervesa es va diferenciar clarament del pa i va passar a ser una beguda independent de la panificació quan es va començar a filtrar i a beure sense canya. Se solia aromatitzar amb nombrosos ingredients (fins i tot, fetge de vedella!) i barrejar amb vi o amb hidromel, i aigualir-la era molt normal. Tant a Mesopotàmia com a Egipte es va fer cervesa de molts tipus diferents identificats pel seu color, cosa que indica que ja controlaven el grau de torrefacció dels pans o del gra.

Durant el segle XIX els cervesers txecs i alemanys van inventar i desenvolupar una cervesa amb "bon aspecte", donat que es començava a estendre l'ús dels recipients transparents. Es van inventar formes diverses i més eficaces de filtrar la cervesa i la van fer més clara. Així va aparèixer la cervesa Lager. Actualment, la majoria de les cerveses industrials són produïdes segons aquest sistema.

Als anys 70 del segle passat va tornar a aparèixer la idea de produir cervesa casolana per l'interès que van tenir els elaboradors casolans americans en reproduir les cerveses tradicionals europees, fins al punt que importants elaboradors de talla mitjana han apostat per produir cerveses històriques i per ressuscitar receptes perdudes.

I amb què es fa?

L'elaboració de cervesa es pot fer amb qualsevol cereal. Això sí, el cereal ha de ser preparat per tal que els seus sucres siguin més fàcilment fermentats. En l'elaboració occidental de la cervesa, l'additiu principal que es fa servir per compensar la dolçor del malt és el llúpol, tot i que històricament hi ha hagut altres additius botànics. Així, a la cervesa se li pot afegir fruita en una operació posterior a la fermentació. Això dóna lloc a dos tipus històrics de cervesa, la Kriek (de cirera) i la Frambozen (de gerd), però també n’hi ha de kiwi, albercoc o plàtan, per exemple. També es pot aromatitzar amb plantes -com cànem, romaní, flor de bruc, vesc, castanya...- o espècies, molt utilitzades en el passat. Actualment, es fan cerveses amb gingebre, coriandre, pela de taronja de Curaçao, pebre, nou moscada...