dilluns, 14 de desembre del 2009

Aquest Nadal... beu caves solidaris!


El prestigiós restaurant El Celler de Can Roca ha acollit la presentació a Girona del projecte "5 caves per 5 projectes solidaris", en el qual La Bodega s'hi ha implicat activament. Es tracta d'una iniciativa de Cava Berdié que, en aquesta ocasió, va comptar també amb la inestimable col·laboració del Celler de Can Roca (que recentment ha aconseguit la tercera estrella Michelin) i, sobretot, del seu sommelier, Josep Roca.

A través d'aquest projecte, Cava Berdié destina el 7% dels beneficis obtinguts per cadascun dels seus cinc caves a una ONG diferent. Així, Cava Berdié Brut Nature s'implica amb el projecte Ecologia a través de la Fundació Terra, que vol disminuir les emissions de CO2 mitjançant l'ús sde cuines que utilitzin energies renovables; el Cava Berdié Brut Rupestre dóna suport al projecte Humanitat gràcies a Ágrica Digna, que promou projectes de desenvolupament a l'Àfrica Subsahariana; el projecte Cultura compta amb la implicaciól del Cava Berdié Brut Rosè, que dóna el 7% dels beneficis a La Casa Amarilla, que vol ajudar a recuperar el Cine Teatre Avenida de l'Argentina, en el marc d'un projecte de cooperació entre Catalunya i Amèrica Llatina; Intermón-Oxfam posa cara al projecte Tercer Món amb l'ajuda del Cava Berdié Reserva Brut Nature, que servirà per reconstruir cases i camps de les persones que van ser expulsades del Sudan durant la guerra que va assolar el país; i, finalment, part del beneficis obtinguts amb la venda del Cava Berdié Gran Reserva Brut Nature aniran destinats al projecte Gent Gran a través dels Amics de la Gent Gran, una ONG que lluita contra la soledat que pateixen molts avis i àvies a la nostra societat.

A la Bodega podreu trobar totes les varietats de caves Berdié, que es poden adquirir individualment o en caixes de sis unitats. Si aquest Nadal voleu brindar amb un bon cava i, alhora, sentir-vos solidaris... ja sabeu com fer-ho!

Salut, i molt bones festes!


dijous, 10 de desembre del 2009

Sortegem un lot nadalenc!


Què seria un Nadal sense panera? Si la teva empresa està en crisi i aquest any es limitarà a desitjar-te bones festes... a La Bodega et donem l'oportunitat d'aconseguir un fantàstic lot nadalenc per només un euro!
Tenim un panell amb 153 caselles: tu decideixes quin número creus que sortirà en el sorteig que farem el diumenge 20 de desembre! Pots fer tantes apostes com vulguis: cada aposta és una possibilitat més de guanyar aquesta panera, que conté una ampolla de cava Sumarroca Brut Reserva, una ampolla d'albariño Santiago Ruiz, una ampolla de Príncipe de Viana Criança 2006, una teula de xocolata blanca Xavier Mor, una cistella de polvorons artesans i un pot de Caprichos&Chocolate de Xavier Mor. Tot plegat, valorat en més de 60 euros.

Així que ja ho saps: un euro, una aposta. I cada aposta, una possibilitat de guanyar la panera de La Bodega.
Us informarem de l'hora del sorteig, per si voleu ser-hi!

Bona sort, i salut!

dimarts, 10 de novembre del 2009

Art fet amb material reciclat


Què farieu amb un grapat de cartrons d'ous, uns quants escuradents, paper de diari, pintura i una brotxa de maquillatge? Segurament, no massa res. Però això és perquè no sou la Susanna Soler ni l'Andrés Martín, un parell d'artistes del reciclatge que es fan dir SAK. A partir de materials que la gent ha llençat als contenidors, ells creen escultures i ninots. Des de vampirs addictes a un gas misteriós fins a flors gegants, passant per mussols engabiats, mosquits gegants, mosques per lluir com si fossin agulles de pit o, fins i tot, un fanal que podria il·luminar els carrers emboirats de Londres.

L'any passat, SAK ja va presentar a La Bodega les seves creacions, en una de les exposicions més comentades de les que hem tingut fins ara. Fins al 30 de novembre, podeu admirar les seves noves creacions, peces sorprenents que barregen l’humor amb la imaginació i les ganes de demostrar que els materials que rebutgem amaguen moltes sorpreses si se saben buscar bé…

A partir de materials tan quotidians com cartrons d’ous, filferro, escuradents, llana, brotxes de maquillatge o paper de diari, SAK construeix mussols engabiats, mosquits gegants, ocells que es converteixen en caixes, flors gegants, façanes de bars imaginaris o, fins i tot, un fanal que podria il·luminar els carrers emboirats de Londres.

Disfruteu-la amb una bona copa de vi. Salut!



dimarts, 20 d’octubre del 2009

"Per l'amor de Déu", ja tenim nova exposició!


Ja tenim una altra exposició a La Bodega! I aquesta vegada, segur que compta amb la benedicció de tots els sants. Fins a l'1 de novembre podeu quedar-vos amb la boca oberta i exclamar "Per l'amor de Déu"!!!, que precisament és el títol de la mostra que ens proposa el periodista, i gran amic nostre, Alfons Petit.

L'Alfons és un enamorat de la imatgeria religiosa, i també és un enamorat de Mèxic. En aquesta exposició uneix les dues passions, i el resultat és, com a mínim, sorprenent. "Per l’amor de Déu. Imatgeria religiosa popular” reuneix una setzena d’imatges captades a Mèxic per aquest periodista, nascut a Girona l'any 1968. Les fotografies mostren la diversitat d’expressions populars de la religiositat en aquell país: des de la particular estètica de les imatges de les esglésies fins a les espectaculars celebracions del “Día de Muertos” (precisament per Tots Sants), passant per elements decoratius, frases escrites en diversos indrets, fotografies d’estudi amb Jesucrist de coprotagonista, o el Santo Niño Cieguito de Puebla -una imatge que provoca calfreds a molts gironins però que a Mèxic és molt venerada-.

L'Alfons no n'ha tingut prou amb aquestes impactants fotos, i ha completat l'exposició amb una sèrie de retaules que ha creat ell mateix inspirant-se en una artesania molt típica també de Mèxic, en els quals es barregen elements religiosos amb d’altres de la cultura popular, sempre amb una estètica molt colorista i "kitsch".

No deixeu passar l'oportunitat de traslladar-vos, ni que sigui per una estoneta, al Mèxic més tradicional. Podeu visitar l'exposició en el nostre horari habitual (de dilluns a dissabte, de 10 del matí a 2 de la tarda i de 4 de la tarda a 9 de la nit). Ah! I, és clar, amb aquesta exposició, per Tot Sants tindrem obert!

divendres, 11 de setembre del 2009

Ciutats del món a La Bodega


La Bodega acull aquest mes, i fins al 14 d’octubre, una mostra de les pintures de Carme Martín Casado. Són quadres de temàtica i estil diferents, que permeten copçar la versatilitat d’aquesta artista nascuda l’any 1935 a Espolla (Alt Empordà). Ciutats com Nova York, Londres, Girona, Venècia o París són la principal font d’inspiració de Carme Martín, tot i que a La Bodega també es poden veure algunes pintures de paisatges o detalls.

Carme Martín Casado va començar a estudiar a l’Escola de Pintura Taller d’Art Joan Miró el 1994, als 59 anys, un fet que diu molt de la vitalitat i les ganes d’aprendre d’aquesta empordanesa. Ha exposat durant quatre anys consecutius, com a alumna de l’escola, al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, i onze dels seus quadres formen part de col·leccions particulars.Ha guanyat dues vegades el concurs de cartells de la Festa Major de Platja d’Aro, organitzat per l’Ajuntament d’aquesta localitat.


Disfruteu de l'exposició i... salut!

dijous, 10 de setembre del 2009

Per saber més sobre la cervesa...


Us agradaria conéixer la importància històrica que té la cervesa? Saber quines són les diferents famílies de cervesa del món? Tenir algunes nocions sobre com servir, degustar i acompanyar la birra? Aquesta és la vostra oportunitat! Els amics de Birrart(l'empresa que fabrica artesanalment la Moska de Girona), juntament amb el Parc Cafè i Cerveart, han organitzat un Seminari d'iniciació al tast de cervesa. Serà el 24 de setembre a 2/4 de 8 del vespre. Al llarg d'unes tres hores, a més dels aspectes anteriors, podreu fer un tast d'una mostra de cinc cerveses: de fermentació espontània belga (Gueuze o cervesa de fruita), cervesa de blat alemanya (weizenbier), pilsen txeca, Ale britànica i Trappista belga. I no us preocupeu per si teniu l'estómac buit: hi haurà tast de pans després de cada cata!

Aquest seminari és ideal per a no iniciats, totes les persones que demanen "una canya" o "una birra" sense especificar res més, aficionats que vulguin ampliar coneixements, tothom que tingui inquietuds cerveseres i també per a curiosos. Abstemis, millor que ho deixeu per un altre dia!

El preu del seminari és de 27 euros i, a més dels coneixements que adquirireu, us endureu a casa un diploma...

Podeu inscriure-us al Parc Cafè (que és on es farà el seminari. El Parc Cafè està al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, al número 15 del carrer Pic de Peguera de Girona) o bé trucant al 972 18 32 05.

Salut... i que ho disfruteu!

dijous, 3 de setembre del 2009

Un diumenge per no oblidar!


La 1a Jornada de la Cuina al Carrer a la Cort Reial i Rodalies va ser tot un èxit! Milers de persones van aprofitar el darrer diumenge d'agost per passejar pels carrers de la zona i tastar algunes de les seves especialitats gastronòmiques: des d'ostres fins a arrossos, passant per pizza, pernil tallat a mà, plats hindús, tapes o cuina tradicional casolana.
A La Bodega vam oferir una copa de cava rosat acompanyada per pa amb tomata i anxoves, i la resposta que vam rebre ens va desbordar! Evidentment, també vam servir copes de tots els vins que ens vau demanar...

Gràcies a tots els que ens vau acompanyar. L'any vinent esperem repetir! Salut!

dijous, 27 d’agost del 2009

Els fogons surten al carrer!

El diumenge 30 d'agost, a partir de les 7 de la tarda, podreu gaudir de la 1a Jornada de Cuina al Carrer a la zona de la Cort Reial de Girona. Aquesta activitat, organitzada per l’Associació de Veïns, Industrials i Comerciants de Cort Reial i Rodalies (Avicrof), vol promocionar la gran varietat de cuines que es concentren en un tram tan petit del Barri Vell de Girona. Els habituals de la zona ja sabeu que en pocs metres es pot anar de la cuina tradicional catalana a les tapes, passant pels formatges, els sabors de la Índia, els "pintxos" del País Basc o les amanides més sorprenents, per posar només uns exemples. I això sense entrar en les begudes: vins a granel o embotellats, cerveses, sidra…

Per aconseguir que tothom pugui conéixer la gastronomia que hi ha la Cort Reial, els establiments participants oferiran tastets de la seva oferta habitual a un preu màxim de tres euros. D’aquesta manera, els visitants podran tenir una primera impressió de la cuina de restaurants que no s’han atrevit a provar encara o tastar nous plats de llocs que ja coneixen.

Dels divuit establiments de la zona dedicats a la restauració, setze participen en la Jornada de Cuina al Carrer (Artusi, Cafè Irlandès, Cal Ros, Creperie Bretonne, Divinum, Draps, El Museu del Vi, Excalibur, Kiwi, L’Angelot, La Bodega, Le Bistrot, Occi, Taj Indian Restaurant, Vintage i Zanpanzar), alguns dels quals cuinaran al carrer. L’ambient festiu es potenciarà amb les actuacions de tres cantautors i el tancament de la zona al trànsit.

Us hi esperem a tots!!!



dissabte, 1 d’agost del 2009

Rosa, que l'amor s'hi posa...


Aquest mes us proposem dos caves i un xampany rosats: Brut Rosat d’Oriol Rosell, Pinot Noir Brut Rosé de Mont-Ferrant i  Rosé Brut de De Venoge.

Brut Rosat d’Oriol Rossell: de color cirera robí amb reflexos violacis, net, i amb bombolla fina, té aromes de fruites vermelles i notes balsàmiques. Suau en boca, fresc i agradable.

Varietats: Trepat.

Criança: de 12 a 18 mesos.

Graduació: 11,5% vol.

PVP: 9,25 €.


Pinot Noir Brut Rosé de Mont-Ferrant: d’acidesa moderada i color cirera viu, amb aroma potent a fruita vermella, cireran i maduixa boscana, que en boca deixa un sabor de fons que recorda el mango. Un cava fresc i intens.

Varietats: Pinot Noir.

Criança mínima: 18 mesos en cava.

Graduació: 12 % vol.

PVP: 14,53 €.

 

Rosé Brut de De Venoge: un xampany fresc, elegant i amb tot l’aroma de les fruites vermelles.

Varietats: Pinot Noir (60%), Pinot Meunier (20%), Chardonnay (20%).

Criança: 3 anys.

Graduació: 12% vol.

PVP: 49,37 €.


Els tres són ideals per prendre com a aperitiu, però harmonitzen amb quasi qualsevol plat: carns, formatges, pasta, arrossos, carpaccios o postres amb fruites.


Salut!!!




 

dijous, 9 de juliol del 2009

Cerveses de món a La Bodega (3)


Com demanar una cervesa a altres llocs del món…

Sembla que en català s'ha conservat el nom amb el qual la designaven els celtes: cerevisia. Aquesta arrel comuna és fàcilment apreciable a les denominacions "cervexa" (gallec), "cerveja" (portuguès) i "cerveza" (castellà).

En altres idiomes europeus s'empren derivats del germànic "bier" ("beer" a Anglaterra, "birra" a Itàlia, "bière" a França...). A Argentina, Costa Rica, Uruguai i Veneçuela s'empra, de forma col·loquial, la paraula italiana "birra". A Colòmbia se l'anomena "pola", i a la costa del Carib, "fría". A Bolívia, Xile, Perú i Mèxic se sol anomenar a la cervesa "chela" o" chelita". A l'Equador és "biela", que és una contracció fonètica de les paraules "bien helada". A Honduras i El Salvador se l'anomena "birria", "kerka", "helada" o "polarizada".

De La Bodega a on us porti el paladar…

Us proposem que tasteu alguna cervesa diferent a la que preneu habitualment: des de les més suaus, com l’Aigua de Moritz (sense alcohol, però amb un sabor que us sorprendrà), fins a les més potents, com l’Alhambra (6’4% vol). Segur que us agradaran i, el que és igual d’important, us treuran la set en aquests dies de tanta calor. I no oblideu que, tot que  tradicionalment s'associa el prendre una canya al vermut o al "toc" de tarda-vespre, la cervesa és una beguda excel·lent per acompanyar qualsevol àpat: des d’una amanida o una pizza fins a una carn o un bon arròs.

A La Bodega tenim moltíssimes cerveses, però ens agradaria recomanar-vos-en algunes especialment...

D'Alemanya: La Radeberger  Pilsner (4,8%) es produeix en una cerveseria fundada l’any 1872 seguint la llei de la puresa, i és una de les pilsener més populars del país. És una cervesa de color daurat clar, de sabor pur, harmònic i complet, amb un toc amargant molt fi i escuma cremosa.

De Bèlgica: La Belgo Maxus (8,1%) és una cervesa rossa d’alta fermentació, sense filtrar, molt aromàtica i refrescant. Vigileu amb la graduació!

Una mica més fluixa és La Belga (8%), una cervesa rossa, de color ambre i triple fermentació, no filtrada i no pasteuritzada. La seva recepta és única i original, i ha estat elaborada per satisfer els paladars més exigents.

La Val-Dieu ofereix tres varietats: Blonde (6%, cervesa d’abadia no filtrada i no pasteuritzada, amb un aroma perfumat i lleugerament picant, amb un regust amargants), Brune (8%, lleugerament filtarda, amb un aroma a cafè que no deixa amargor) i Triple (9%, una rossa no filtrada ni pasteuritzada d’aroma pronunciat i vigorós, molt digestiva).

L’originalitat de la Biere des Ours (8,4%) es basa en què incorpora mel abans de la fermentació principal. Aquest ingredient li aporta suavitat i aromes, però també li dóna cos i un sabor profund. És una cervesa forta, agradable i ben atenuada.

La Caracole (7,5%) és una beguda artesan de color ambre, d’alta qualitat, tèrbola, de sabor suau i rodó.

D'Andalusia: Us proposem l’Alhambra (6,4%), una Extra Lager elaborada artesanalment, de color ambre daurat i un gust intens, profund i exquisit.

De Catalunya: Ens apropem una mica més amb la Inèdit, un dels darrers èxits de la casa Damm, coneguda per molts com “la cervesa d’en Ferran Adrià” (el xef, Juli Soler i l’equip de sommeliers d’El Bulli van participar en la seva creació). És una cervesa de gran complexitat aromàtica i aspecte lleugerament tèrbol, molt afruitada i floral i amb reminiscències d’espècies dolces. La seva textura és cremosa i fresca, i es recomana servir-la en copa de vi blanc.

I de Girona: I no podem deixar de recomanar-vos que tasteu les cerveses de Birrart, una microcerveseria de Sarrià de Ter que només produeix cervesa artesana sense filtrar ni pasteuritzar, la Moska de Girona. La Moska de GironaRossa és una lager amb un agradable toc d’amargor i un bon aroma de flor de llúpol. La Moska de Girona Torradaté molt de cos, un sabor potent i un mar d’aromes que s’aprecien molt millor si es beu en copa de tulipa. I la Moska de Girona Negra… no té res a veure amb les cerveses negres habituals. Melosa, amb un toc dolcenc… cal provar-la! Birrart ha incorporat darrerament una nova varietat de Moska amb poma.


Salut!

Cerveses del món a La Bodega (2)


Tipus de cervesa

Els diferents tipus clàssics de cervesa que han anat apareixent des del segle XVIII són anomenats "Estils". Aquests estils s'han desenvolupat espontàniament especialment en funció dels ingredients que l'elaborador tenia al seu abast en èpoques de dificultosa comunicació. Però per al coneixement teòric, s'han fet servir, a part de l'autodenominació de cada zona, els criteris de distinció següents:

1. Fermentació

Alta fermentació ( tipus Ale): poden variar el color, des de ser molt pàl·lides fins assolir colors negres opalescents. Anglaterra és el millor exemple de cervesa de tipus Ale.

Baixa fermentació (tipus Lager): és una errada molt comú creure que totes les Lagers són clares de color . En realitat, poden variar des de les clares fins les fosques.

2. Ingredients

Habitualment, se sol indicar amb quin gra s'ha elaborat la cervesa quan no ha estat elaborada exclusivament amb malt d'ordi: cervesa de blat, d'avena... No se sol indicar amb quin llúpul està feta la cervesa, però existeix un estil que es defineix per l'ús d'un en particular: es tracta de la cervesa Pils o Pilsener, que originalment havia de fer-se amb mal d'ordi de Moràvia i llúpul de Žatec (o Saaz) de Bohèmia. També es poden anomenar Pils a algunes imitacions històriques alemanyes elaborades amb malt d'ordi i llúpul molt semblats (Spalt) a la Pils original.

3. Aspecte

Moltes cerveses reben el distintiu del seu color: cervesa ambre, vermella, rossa... Les cerveses negres són anomenades així per l'ús que es fa a la recepta de malts torrats o cremats. Altres es defineixen per la seva transparència: cerveses tèrboles o transparents.

4. Procediments particulars

Algunes cerveses es defineixen per algun procediment particular: la Rauchbier (cervesa fumada) està feta amb malts que s'han torrat deixant que el fum de la llenya impregni el gra. La Dampfbier o Steambeer es caracteritza per l'ús de maquinària de vapor a la seva elaboració. La Steinbier és una especialitat a la qual s'escalfa el most llançant-hi pedres (Stein) molt calentes.

5. Procedència o denominació d'origen

Moltes cerveses es defineixen pel seu lloc d'origen o per una denominació d'origen controlada. Cal parlar especialment de les cerveses d'abadia, que solen rebre el seu nom i la seva denominació per la seva relació, no sempre evident ni directa amb algun cenobi. L'exemple més conegut és el de les cerveses Trappistes dependents exclusivament de monestirs d'aquest ordre. Aquestes cerveses solen ser denses i amb un notable contingut en alcohol. Existeixen dues denominacions d'origen: la bière de garde del Nord de França, i la Kölsch que només es pot elaborar a Colònia.

Algunes curiositats

* La llei més antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a lEstela de Hammurabi, de l'any 1760 AC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de la fabricació indicat.

* La recepta més antiga coneguda és ldel papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), que demostra que els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arròs i bambú. 

* L’elaboració de la cervesa antigament només era una qüestió de modificar les proporcions dels ingredients del pà. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa.

* La nutrició d'un babiloni era constituïda principalment de cervesa, gra, fruites, verdura i ceba, dieta poc diferent de la majoria de la gent modesta de l'antiguitat. Molts salaris es cobraven en cervesa. I se sap que els pobres bevien cervesa amb canyetes del riu, mentre que els rics disposaven de tubs d'or per al mateix servei.

* Un altre indici de la importància social de la cervesa: en aquells països, els elaboradors de cervesa no tenien l'obligació de participar a les guerres. A canvi eren obligats a seguir als exèrcits per tal d'assegurar-los l'avituallament d’aquesta beguda.

* L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei en la que definia el que era la cervesa. Aquesta "llei de la puresa" o Reinheitsgebot establia que només podia utilitzar-se aigua, malt d'ordi i llúpol per a fer cervesa. Aquesta llei encara és la que defineix actualment l'estàndard de cervesa a la major part del món.


dilluns, 6 de juliol del 2009

Cerveses del món a La Bodega


Segur que la majoria sabeu enumerar sense problemes cinc marques (o més) diferents de cervesa. Per alguna cosa aquesta beguda és una de les més consumides durant tot l’any, especialment a l’estiu. I és que beure cervesa és una tradició que vé d'antic: ja era coneguda pels sumeris, els egipcis, els mesopotamis i els íbers. Això vol dir que a l’any 6000 aC ja es consumia aquesta beguda, encara que poc tenia a veure amb la que prenem actualment. A La Bodega tenim una àmplia varietat de cerveses –blanques, torrades, negres, rosses i sense alcohol, i de diferents origens- que ens agradaria que provéssiu.

Es tracta d'una beguda alcohòlica, no destil·lada, de sabor amargant, que es fabrica amb grans d'ordi o altres cereals el midó dels quals, una vegada modificat, és fermentat en aigua i aromatitzat principalment amb  llúpol. És la beguda alcohòlica més antiga i la més consumida del món... i la preferida del gran Homer Simpson! I encara que ara us sembli impensable, fins al segle XX no es va extendre el costum de prendre-la ben freda.

La cervesa pot ser diferent en el tipus, el gust i el color. Generalment presenta un to ambrat amb tons que van del groc or al negre, passant pels marrons vermellosos. La seva graduació alcohòlica pot arribar gairebé al 30% vol., encara que generalment es troba entre el 3% vol. i el 9% vol.

Una mica d’història…

Els indicis més antics que demostren l'existència de la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, encara que es creu que es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla ser que les cerveses primitives eren força més denses que les actuals. Amb els segles, s'estén l'ús de malt d'ordi com a ingredient principal i també es comença a introduir el llúpol com a aromatitzant. Aquesta planta confereix a la cervesa el seu gust amarg característic, alhora que en facilita la conservació.

La cervesa va començar a tenir presència social a Espanya a partir del regnat de l'emperador Carles I, que va portar mestres cervesers d'Alemanya. A Catalunya no es pot parlar d'una autèntica industria cervesera fins al segle XIX, quan comencen a aparèixer petites fàbriques artesanals. La primera gran fàbrica de cervesa catalana, i també la primera de l'Estat espanyol, va ser oberta el 1864 per Louis Moritz a Barcelona.

Originalment, les cerveses solien fer-se amb espelta, un cereal antecessor del blat. De tota manera, ben aviat es van imposar el blat i, sobretot, l'ordi. En èpoques molt remotes l'ordi no es feia servir cru: es feien pans, cuits a diversos nivells i que es conservaven molt bé. Per fer la cervesa, s'esmicolava el pa i es barrejava amb aigua. Després d'escalfar i de coure la barreja, es deixava fermentar uns dies. La fermentació produïa alcohol i desinfectava l'aigua, oferint una beguda neta de contaminació bacteriana. Existeixen molts testimonis gràfics i documentals a la regió de Mesopotàmia que descriuen com els consumidors utilitzaven una canya per beure la cervesa sense trobar els trossos de pa. La cervesa es va diferenciar clarament del pa i va passar a ser una beguda independent de la panificació quan es va començar a filtrar i a beure sense canya. Se solia aromatitzar amb nombrosos ingredients (fins i tot, fetge de vedella!) i barrejar amb vi o amb hidromel, i aigualir-la era molt normal. Tant a Mesopotàmia com a Egipte es va fer cervesa de molts tipus diferents identificats pel seu color, cosa que indica que ja controlaven el grau de torrefacció dels pans o del gra.

Durant el segle XIX els cervesers txecs i alemanys van inventar i desenvolupar una cervesa amb "bon aspecte", donat que es començava a estendre l'ús dels recipients transparents. Es van inventar formes diverses i més eficaces de filtrar la cervesa i la van fer més clara. Així va aparèixer la cervesa Lager. Actualment, la majoria de les cerveses industrials són produïdes segons aquest sistema.

Als anys 70 del segle passat va tornar a aparèixer la idea de produir cervesa casolana per l'interès que van tenir els elaboradors casolans americans en reproduir les cerveses tradicionals europees, fins al punt que importants elaboradors de talla mitjana han apostat per produir cerveses històriques i per ressuscitar receptes perdudes.

I amb què es fa?

L'elaboració de cervesa es pot fer amb qualsevol cereal. Això sí, el cereal ha de ser preparat perNegrita tal que els seus sucres siguin més fàcilment fermentats. En l'elaboració occidental de la cervesa, l'additiu principal que es fa servir per compensar la dolçor del malt és el llúpol, tot i que històricament hi ha hagut altres additius botànics. Així, a la cervesa se li pot afegir fruita en una operació posterior a la fermentació. Això dóna lloc a dos tipus històrics de cervesa, la Kriek (de cirera) i la Frambozen (de gerd), però també n’hi ha de kiwi, albercoc o plàtan, per exemple. També es pot aromatitzar amb plantes -com cànem, romaní, flor de bruc, vesc, castanya...- o espècies, molt utilitzades en el passat. Actualment, es fan cerveses amb gingebre, coriandre, pela de taronja de Curaçao, pebre, nou moscada...